Amics Aplec de Matagalls
Cant Adeus


Benvinguts al nostre lloc web !
 
Senyera
 
Logo color

    Sabem que l'Aplec de Matagalls té un inici llunyà, que se'n va als 60 any.Però la raó de ser de l'Aplec, segons testimoni del fundador, P. Faustí Illa, es recolza en el fet de la canonització de Sant Antoni Mª Claret, l'any 1950. I la relació del P. Claret amb Matagalls l'hem coneguda pel testimoni del poeta Mn. Jacint Verdaguer.
      Ara bé, l'Aplec de Matagalls té una història ja relativament llarga. Però la història de la Creu és tres vegades més vella. I furgant en els túnels de la història, heus aquí que a vingut a raure a les meves mans un folletó de l'any 1879 que porta per títol < Excursió á la montanya de Montseny>. I diu que és fet <per un propietari de Breda>. I afegeix: <ab la traducció castellana i francesa>. Imprès a Barcelona. Imprenta Barcelonesa. Calle de las Tapias, núm. 4.
    Així doncs, es tracta d'un text antic, publicat 9 anys després de la mort del P. Claret. Em va encuriosir qui podia ser aquest <<propietari de Breda>>. Per sort algú va escriure al darrer full, amb llapis, aquest aclariment: <<Autor: Artur Osona>>. Agafo corrents el volum 11 de la Gran Enciclopèdia Catalana, pàgina 28, i hi trobo la informació que em calia: Es tracta d'Artur Osona i  Formentí (Barcelona 1840-1901). Excursionista i escriptor....Quan ja havia aconseguit les dades que volia, i cofoi de la troballa, resulta que no havia fet res més que descobrir la meditarrània, ja que un soci de l'Aplec em va remetre a l'àlbum del XXIVè Aplec (1973) pàgines 27-32, i li són dedicats tres articles: Benedicció de la Font <<Artur Osona>> (P. Ferran Mª Carrera, cmf. superior Provincial dels Claretians), La Font d'Artur Osona al Montseny (per Josep Llaudó), i el poema La Font d'Artur Osona (per Lluís Pou i Solà, de Mantlleu). després del que he dit, ofereixo aquestes dues fonts històriques per a eixamplar el coneixement del qui signava els articles sobre el Montseny, en les tres llengües suara esmentades, com a <<Un propietariu de Breda, admirador del Montseny>>.
     Ara doncs, m'acontentaré de transcriure únicament el paràgraf del fulletó que es refereix al cim del Matagalls i la Creu. Respecto l'estil literari i ortogràfic propis d'aquella època.
     <<De Coll de Pregonas arrenca lo camí que puja á la Creu de Matagalls. La pujada es molt pesada; desprésc de mitja hora forta que fa bufar, s'arriva á la Creu de Matagalls á 1,900 metros del mar. Dista 2 horas y mitja, 4,300 passos de Sant Marçal. La vista que s'descobreix desde tanta elevada cima del Montseny occidental. digne rival del Turó de l'Home y de las Agudas, es superior y mes vasta, por lo menos tan dilatada, com la dels seus rivals. Vich y sa plana pareix que se tocan ab la ma, aixís com també los Pirineus que son molt mes elevats, dominant també Sant Llorents del Munt y Montserrat. Als peus se veu lo Congost, lo Vallés, Barcelona y son pla, Montjuich y mitja Catalunya, lo menos tota la part baixa y lo centro del Principat que se domina completament.>>
    <<Trepitjant herbas sense cap arbre, se baixa á la Font de Matagalls, á 1,690 metros y á mitja hora de la Creu...>>
  I acabo amb unes paraules de l'autor adreçades a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques amb què presenta el seu treball: <<[---] Seran complertas mas aspiracions, si aquest petit treball es acceptat per l'Associació y si es motiu de que altres de mos companys, ab mes dots que jo, fassan altre tant, pera fer coneixer tantes bellesas y grandiositats, com posseheix la nostra patria>>.
    Agraïm a l'Aplec que ens hagi proporcionat durant cinquanta anys, l'ocasió de conèixer i admirar tantes <<belleses i grandiositats>> com s'apleguen en aquesta contrada del Montseny, que és el nostre Matagalls.
      Agraïm a l'Aplec que ens hagi proporcionat durant cinquanta anys, l'ocasió de conèixer i admirar tantes <<belleses i grandiositats>> com s'apleguen en aquesta contrada del Montseny, que és el nostre Matagalls.

Racaró