Amics Aplec de Matagalls
Cant Adeus


Benvinguts al nostre lloc web !
 
Senyera
 
Logo color

LES CREUS DE MATAGALLS

 

La Creu de Matagalls és una creu plantada al bell cim de la serralada del Montseny. Aquesta s’allarga en direcció de Oest a Est en la part central de Catalunya. No és Matagalls el cim més alt: per pocs metres el superen el Turó de l’Home i les Agudes. Per cal reconèixer que la situació i forma de la muntanya del Matagalls fa que sigui vist des de més ample radi de terres: és com una cortina allargassada que tanca l’horitzó i en el punt més alt deixa aparèixer el cim, que ressalta com objecte d’especial atenció a la vista.

Sovint es troba en textos antics el nom de Creu del Montseny en referència a la Creu de Matagalls. Es que no hi ha en tota la muntanya una creu de més importància, ni d’una categoria de segon grau. I això apart que molta gent no distingeix la muntanya particular del Matagalls: només atén al conjunt del Montseny.

D’aquesta creu volem esbrinar i fixar la història, amb un esperit documental, recolzant-nos en escrits contemporanis verídics, mirant de deixar enrere suposicions i invencions.

Parlarem de «Creus» i no de «Creu», perquè ens cal confessar que han estat vàries les creus que han santificat el Matagalls. I aquesta paraula «santificar» té valor especial, perquè la Creu de Matagalls és abans de tot un monument religiós: perquè per més eures sentimentals que creixin i s’arrapin al monument, mai el puguin desnaturalitzar per raons d’amor a la pàtria, a la literatura o a la natura.

Feta aquesta introducció, comencem.

1.- LA CREU PRIMITIVA.

Des d’època antiga havia estat plantada al Matagalls un creu. No sabem quan ni qui la plantà: només que existia. Encara més que de Creu es pot parlar de «lloc de Creus», perquè la Creu es renovava al llarg dels anys, quan queia per vella o per malmesa pels llamps.

El Dr. Antoni Pladevall ha fet la descoberta (Monografies del Montseny, 1. Pag.72). Allí estudia una escriptura del notari vigatà Onofre Calvet (Cúria Fumada, Man. De 1614 a 1619, fol. 35): uns terrenys s'estenen «usque ad summitatem montis dicti la creu de Matagalls, altrament dita la Autora».

Com que el document es de 10 d’agost de 1614, cal deduir que ja en aquella data existia la creu de Matagalls, muntanya que llavors tenia els dos noms particulars de Matagalls i d’ Autora, formant part del massís del Montseny.

2.-CRÍTICA.

Primerament, sense dubtar del valor documental del text, sentim que no es pugui acompanyar d’altres texts paral·lels. Que sempre podrien aportar petits detalls que ampliarien la notícia. Pladevall dóna aquest text com de passada en comentar l’acta fundacional de la parròquia de Viladrau.

Ens parlen d’un lloc situat al cim de la muntanya Matagalls o Autora: aquest lloc té un nom... però té l’objecte que li ha donat el nom? Hi ha plantada una creu o ha estat plantada? La creu de Matagalls era un monument de fusta, de pedra o de metall, o era un nom més o menys motivat per algun fet relatiu a la Creu? Per exemple una creu gravada a terra o en pedra, un detall del terreny que recordava una creu, un lloc on la creu havia tingut algun fet memorable... Tot és possible. Però el més probable és que el nom designés una senyal de la Creu monumental, gran o petita, de fusta o de metall...

He llegit, ara no recordo on, que aquesta Creu primitiva sovint queia tan pels llamps com per les inclemències del temps, i «la gent» cuidava de tornar a replantar-la. A l’acció dels elements naturals de vegades s’hi ajuntaria la malícia dels homes per a fer-la caure: Mai faltava voluntat en altres per tornar-la a enlairar.

Es fàcil que en temps de guerres, lluites i revolucions, que van de 1808 a 1840, la creu hagués caigut.

No quedaran altres testimonis de l’existència de la Creu de Matagalls d’aquella època?

3.-LA CREU DE SANT ANTONI MARIA CLARET.

Mn. Anton Claret fou «Regent» del Rector de Viladrau des de 14 maig de 1840 a 23 gener de 1841.

No sé ben bé quins drets i autoritat donava el càrrec de Regent. Sembla que devia regir i governar la parròquia; però em sembla que de l’estudi dels llibres parroquials es pot deduir que Claret no fou més que un «Ajudant»: el rector no li ha cedit cap de les funcions parroquials que es reflecteixen en els llibres oficials de Sagraments o de confraries: les firmes del rector són 1es úniques que donen fe dels actes. Per altre costat hi havia un Vicari en plenitud de facultats i ple de joventut; a aquest preferia el Rector, Mn. Joan Verdaguer, delegar les seves facultats amb preferència a Claret.

Aquesta situació marginal afavoreix Mn. Claret en seu ideal de preparar-se i dedicar-se a la predicació itinerant per les parròquies.

El dia de la Assumpció de 1840 començava la predicació de la novena de la patrona, la Mare de Déu Assumpta: eren novenes de continuació de festa, i no de preparació a la festa. Claret intentà convertir la novena en missió. Fou la seva primera predicació «missional», l’inici del seu ministeri propi.

4.-LA CREU DE SANT ANTONI MARIA CLARET NO FOU CREU DE MISSIÓ.

Un costum freqüent en algunes missions era la d’acabar la predicació missional deixant plantada una gran creu que servís de recordatori. S‘havia fet molt a França en les predicacions de St. Mª Grignion de Montfort per la Vandée... A Espanya es va practicar també en algunes, posteriors als anys 50.  A final de segle es multiplicaren les plantades de Creu en les muntanyes amb motiu de la consagració del món a Crist. Els missioners Claretians en alguns pobles havien deixat aquest record de la missió si havia resultat especialment fructuosa.

Sabent que a Matagalls hi havia una creu, de la que es deia que havia estat plantada per St. Antoni M . Claret, era una deducció molt fàcil dir que l’havia plantat com a final de la missió començada el 14 d’agost, i potser acabada vuit dies mes tard, el 22 d’agost de 1840.

Es el P. Cristóbal Fernández el primer que proposa que fou a rel d’aquesta predicació i a finals d’agost quan Claret pujà envoltat de camperols y treballadors del bosc a plantar la Creu. Recorda a Mn. Cinto que proposava una data més tardana, quan ja Claret havia recorregut tot Catalunya predicant. Però «li sembla» que ‘totes las possibilitats afavoreixen aquesta data de finals d’agost de 1840. En l’edició de l’autobiografia de la BAC, Madrid 1981 en una nota al nro. 172, recull l’afirmació del P. Fernández: «Debió ser al final de esta novena-misión cuando colocó una gran cruz en la cima del Matagalls»

Ara bé, a nosaltres ens sembla que totes les possibilitats estan en contra d’aquesta data. Té la bona pensada de deslligar l’aixecament de la Creu dels actes missionals; només s’accepta que com resultat de la missió es desvetlla el desig d’aixecar la Creu, que es fa uns dies més tard. Això és més acceptable.

Però si es tractava de dir que l’aixecament de la creu havia esta un acte complementari de la missió, caldria negar-ho rotundament. És impensable que Claret com acte missional al mig o al final, hi proposés aixecar una creu. Motius:

1- Claret mai va aixecar una creu com part dels actes missionals. Potser quan era arquebisbe a Cuba algun dels seus missioners acabaren missió plantant una creu de record. Però llavors, el 1853 o 54, les circumstàncies havien variat substancialment.

2.- Cal tenir present que quan Claret comença la predicació per Catalunya la forma de predicació anomenada missió estava formalment prohibida i proscrita. Posseïm  una carta del Governador de Barcelona Domingo de Aristazàbal dirigida a l’alcalde en ocasió d’haver aparegut a la parròquia de St. Martí de Riudeperes un missioner Paül del Seminari de Barcelona que feia missió: l’hi recorda que les missions estan prohibides i que es desfaci del predicador enviant-lo desterrat fora del partit judicial. A Claret se li va impedir de començar la predicació de la Quaresma a la Catedral de Vic, perquè es va presentar com missioner a les ordres del Prelat diocesà. Totes les missions de Claret varen ser camuflades com predicacions ordinàries. Ens ho recorda expressament Claret en el nro. 292 de l’Autobiografia: «no es podia donar a la funció el nom de missió». I si «ni el nom», menys encara actes o funcions característiques de les missions. En les predicacions missionals de Claret no apareix mai un acte especial, espectacular, fet al carrer: en contraposició al que sabem era costum en altres missions fetes en llibertat, en las missions de Claret mai hi hagué una processó que sortís a rebre el missioner; mai hi hagué una visita i sermó al cementiri; mai un viacrucis pels carrers, mai una processó amb el Santíssim exposat en la Custòdia pels carrers i places de la vila... La situació política anà millorant a mesura que els anys passaven: a Canàries es pogué moure pels carrers amb més llibertat... Però tot i això aquestes funcions espectaculars característiques de les missions no les trobem. S‘hi troba el predicar a les places, per la necessitat de que la gent no cap en les esglésies. I aquesta petita concessió porta conflictes amb les autoritats civils. El bisbe de Vic Dr. Casadevall va tenir de defensar els Missioners de Claret perquè havien predicat en les places.

Avancem un pas més. Suposem que la plantació de la Creu es fes deslligada de tota acte i caire missional. Encara amb aquesta condició és summament improbable que Claret plantés la Creu de Matagalls l’estiu del any 40. Ho feia difícil sinó impossible la situació de postguerra en què es vivia. La guerra carlina es pot donar per acabada quan els carlins perden Berga, l’últim bastió que els quedava i l’exèrcit de Cabrera passa la frontera i és desarmat pels francesos. Això passa a l’estiu de 1840: els dies 4 i 6 de juliol. Però les partides dels qui no es volen rendir, o volen continuar vivint a l’esquena del paisanatge, recorren els camins i poblen els boscos de muntanya. Viladrau assentada al mig de les Guilleries estava voltada de les restes de l’exèrcit carlí. En tal circumstància es podia pensar en pujar al Matagalls i passar-hi un o més dies, una colla de bosquerols guiats per un capellà? Perquè no podem pensar que la plantada de la creu no fos cosa d’una colla que hi posés temps? Sembla fàcil de tallar dos avets, encaixar-los, fer un forat a terra, posar-hi el pal i ataconar-lo amb pedres i terra. Però els avets o si voleu els faigs (que no sabem de quina fusta era la creu) creixen alguns centenars de metres sota el cim; a més del treball de les destrals que tallen cal posar-hi les espatlles per pujar-los costa amunt; desbastar-los, tallar-los a mida, encaixar-los, etc. Em sembla que quan veurem com es va fer la plantació de la Creu en temps dels bisbe Morgades ens adonarem de la multitud de treballadors que intervenen: passen de la vintena. Un grup de gent tan nombrós era perillosíssim en els dies d’agost del 40: per part dels trabucaires o per dels carrabiners.

Encara s’hi troba també la dificultat de poder disposar legalment del terreny i dels arbres: els propietaris haurien reclamat perquè es trepitjaven els seus drets.

5.-CLARET PLANTA LA CREU COM COMIAT EN ANAR A CUBA.

Les circumstàncies socials no varien o no milloren mentre Claret predica a Catalunya en la dècada dels 40... Però l’any 49, predomina en la política un desig de fer les paus amb l’església; es prepara el Concordat i fins s’avancen lleis que després l’integraran. Posseïm un Diari força complert de les actuacions de Claret en el seu apostolat català, i no s’hi troben dates buides d’ocupació on encabir una estada a Viladrau durant la qual es plantés la Creu.

Un poeta no es un historiador; ans és un forjador d’històries que sovint es deixa portar per la seva imaginació.

Mossèn Cinto Verdejar és testimoni de la plantada de la Creu del Matagalls per Mn. Claret. En un article famós, a «La Veu de Catalunya» ens presenta la creu de Matagalls com una reparació de les creus profanades i com un record de predicació. Claret en una de les seves primeres campanyes de predicador anant de camí es trobà amb una creu de camí tirada a terra, trinxada, profanada. El sant arborat de fe i amor la recull, la besa i li promet trobar-li un tron el més alterós de Catalunya, des d’on pugui ser vista i invocada de la gent de tota la terra catalana. Segueix les seves caminades trepitjant tot Catalunya; sempre que es troba davant una muntanya se la mira i calcula les seves aptituds per ser pedestal de la Creu; i una a una les va desnonant. Només una el satisfà: el Matagalls. Allí plantarà la Creu per tot Catalunya. I serà el record de la seva predicació, quan el missioner ha d’allunyar-se per anar a regir la Seu de Santiago de Cuba.

Seguint aquesta idea del poeta podríem col·locar la plantada de la Creu en l’estiu anterior a l’anada a Cuba, l’estiu de l’any 50. Ha de ser a l’estiu, única època en què es por treballar al cim de la muntanya (de fet totes les plantades conegudes s’han fet a l’estiu). En el diari del P. Claret hi trobem una temporada llarga del mes d’agost i setembre en que desconeixem el lloc on es troba; només sabem que es fora de Vic. En aquests dies consta que visita el santuari de St. Segimon i concedeix indulgències als qui resaran a les imatges del santuari i als que sortint i mirant la Creu de Matagalls resin el Credo. Aquestes dates tenen tota la possibilitat d’haver estat els dies de la plantació de la Creu. Podríem observar que quasi totes les excursions que tinc conegudes fetes per vigatans per a visitar el Matagalls són pujant per St. Segimon. A més per plantar la creu Claret necessitava permís dels propietaris i la cooperació d’una colla de treballadors (Son dues coses que venen explicades per les plantacions posteriors de 1893 i 1909). Ara que ja és arquebisbe electe i preconitzat, al prestigi de santedat de missioner por acumular la dignitat dels hàbits episcopals: ningú es negarà a participar i a col·laborar en una obra, que per altra part era tan estimada en la tradició del poble. Cap perill existia a la muntanya, que desaconsellés el passar-hi un o més dies si calia en fabricar i plantar la creu

6.-CONCLUSIÓ FINAL.

Claret plantà la Creu de Matagalls l’estiu del 1850. Ens la deixa als catalans com record de tots les missions que ens havia predicat. Signe d’amistat quan ens deixa per anar a Cuba.

Notem el caire religiós que té el monument: no és per visitar, ni per marcar una fita excursionista, ni tampoc per significació patriòtica o política. Es conserva un paper imprès que presenta les indulgències que un pelegrí devot pot guanyar en la seva visita al santuari de St. Segimon, segons diversos bisbes les hi han concedit. És summament significatiu que el Bisbe Strauch concedeix indulgències als qui cooperin a la reedificació del santuari, que els francesos havien destruït; el bisbe Corcuera les concedeix al qui resin davant les diverses imatges de l’església; i per fi Claret a 8 d’agost de 1850 les concedeix al qui resi en l’església i al qui sortint-ne dirigeixi l’atenció i adoració a la creu de Matagalls.

7.-TESTIMONIS DE LA CREU DE CLARET.

1er. 1861. En el periòdic de Vic, el Ausonense, en el número del 8 d’agost de 1861 es descriu una excursió al Montseny de forma bastant llarga i detallada. Surten de Vic en cavalleries i passant pel camí ral antic, arriben a Viladrau i segueixen fins St. Marçal, on dinen i reposen. Després pugen al cim del Matagalls on es delecten contemplant i descrivint el paisatge panoràmic. I acaben: «Y sobre esta inmensa mole, digno pedestal de su grandeza, dominando toda la extensión con sus abiertos brazos, la Cruz de nuestra Redención, dorada por el sol de poniente, y elevando desde allí a los cielos las preces de los habitantes de los pueblos agrupados a sus pies».

Finalment a posta de sol s’acomiaden i baixen a St. Segimon on sopen i pernocten...

2n.- El Dr. Jaume Collell, tan coneixedor i tan aimant de la pàtria ens diu que el 1865 va pujar al Matagalls junt amb Jacint Verdaguer: «Encara hi havia la creu vella de fusta feta plantar per Mossèn Claret. M’hi vaig arrampinyar i posat damunt el travesser davant d’un auditori de tres companys..., me posí a recitar amb tota la força de mos pulmons de jove, l’oda a la Pàtria» En «Un estiu ben aprofitat de fa 50 anys», XVII en Gazeta de Vic de 8-X-1927.

En aquest record el Dr. Collell se’ns mostra més com a catalanista que com adorador de la Creu.

En una ressenya enviada des de Viladrau el dia 9 de setembre al periòdic ‘Eco de la muntanya’ de Vic, se’ns descriu la festa major del poble i acaba dient: «Ha llamado mucho la atención en estos días una comisión oficial del Gobierno, que parece encargada de levantar una torre en la Punta más alta del Monseny denominada Creu de Matagalls, como lo han hecho ya según dicen en los picos más altos de las montañas de Soria para acà y seguirán su excursión hacia el Pirineo, levantando torres destinadas, según se cree, a la formación de la carta geodésica de España»

3r.- En el periòdic vigatà ‘Eco de la Montaña’ de 2 de maig de 1867, hi llegim una ‘gazetilla’:

«Romería. Oímos a algunas personas que el martes ú1timo hicieron ya la de Sn. Segismundo, en cuyo día tuvo lugar la apertura de dicho santuario; hubo bastante concurrencia, habiendo varios subido algo del elevado Monseny; pero uno que se empeñó en llegar a la alta cruz dicha de Matagalls, tuvo que retirarse luego a causa del gran frío que en dicho punto se experimentaba»

4rt. En el 'Boletín eclesiástico del Obispado de Vic', año 1876, p. 273, ve reproduït  un article que el sacerdot manlleuenc i més tard bisbe de Sogorb va publicar en Boletín Eclesiástico de España, en què descriu el panorama religiós on s’havia desplegat la seva existència: «No podemos recordar sin tierna emoción el pueblo (en nota s’adverteix que és Manlleu) desde el cual se divisan en las cimas de los montes que le rodean: la capilla de San Segismundo, la cueva de San Miguel de los Santos, la Cruz de Matagalls, la Virgen del Coll, la de Montdois, la de Cabrera, la de Bellmunt, la dels Munts, la capilla de Santa Lucía, la de Santa Perpetua y la de San Sebastián, sin mencionar otras muchas que están como sembradas en la llanura. Aquel pueblo es de los más adelantados y más industriosos de Cataluña».

5nt. Albert Osona el 1879 edita un llibret: ‘Excursió a la muntanya del Montseny’. En ell parla de la «Creu de Matagalls» com si fos una fita o el nom d’una muntanya, sense fer referència directa a la Creu, com si no existís. Un testimoni un tan decebedor.

6é.- El famós paleontòleg el Dr. Jaume Almera descriu una excursió feta al Montseny el 1884.

Ja des del Turó de l’Home albira llunyana la Creu de Matagalls

Després en pujar al cim de Matagalls veu plantada una gran creu de fusta que li suggereix profundes meditacions espirituals. (Veu del Montserrat, any 1884 pp. 160 i 176)