Amics Aplec de Matagalls
Cant Adeus


Benvinguts al nostre lloc web !
 
Senyera
 
Logo color

Tríptic Verdaguerià

En el centenari de l’Atlàntida


I. L’ATLÀNTIDA
Fa cent anys, Mossèn Cinto, que al terrer
el beneït navili us retornava:
dúieu un brot florit de taronger
i els ulls xops de cel blau i de mar blava.

El brot de taronger no s’ha marcit.
La flor que ens heu portat és ben eterna:
la lluu prou Catalunya en el seu pit
i la posa a la mà com a llanterna.

L’heu treta de la fossa de la mar,
de la fossa profunda de l’Atlàntic:
de la tenebra n’haveu fet un far,
de l’elegia n’heu fet un càntic:

un cant a la grandesa d’Isabel,
un cant a Espanya de dos móns regina,
un cant al blanc Colom vingut del cel
i un cant a Déu que l’univers domina.

II. CANIGÓ

Noranta anys, que heu baixat del «Canigó»,
nou Moisés, amb la cara il•luminada,
i ens heu donat les taules del senyor
amb la llei de la terra rescatada!

Quin acord la riera de Cadí
amb la riera de la Ribereta!:
cantaven la certesa d’un destí
anunciat pels llavis d’un profeta.

De l’espasa tallant fent-ne una Creu
i de la Creu de Crist fent-ne una espasa,
és ben segur el triomf a tot arreu
i el foc perenne de l’encesa brasa.

De la caserna fent-ne un monestir,
el monestir serà millor caserna!
La Pàtria que féreu reflorir
serà com la volíeu: sempiterna!


III. AIRES DEL MONTSENY

Setanta-cinc anys d’«Aires del Montseny»,
que han amoixat les galtes de la Plana,
que n’han cantat l’herbatge, el greny,
savis i sants, i Verge Sobirana.

El col•lotatge sagrat amb el Puigmal,
el trobador i la Dama de La Gleva,
el dolmen i l’ermita de Tossal,
la fe, l’amor, el seny, l’esteva.

L’ermitatge penjat al cim ardit
per veure el camí dret amb llum ben clara,
i el rossinyol cantant tota la nit
de la mort de la vostra santa mare,

i, ben estretes les germanes mans,
els catalans «de genolls en terra»
entorn la Creu de tots els catalans
plantada al «cim de la més alta serra»


Joan Colom i Grau, prev.
1976