Amics Aplec de Matagalls
Cant Adeus


Benvinguts al nostre lloc web !
 
Senyera
 
Logo color

A la font freda

En la inauguració de la “FONT FREDA” o FONT DELS TONENCS
21è APLEC DE MATAGALLS – 12 juliol 1970

I - FONT FREDA


Una fontana més a la muntanya!:
un altre plor soliu i un altre cant,
un altre doll frescal per a l’entranya
i un altre prec a Déu, perseverant,

un guia més que ens portarà a la cima,
un pedrís més en el camí a la Creu,
en el poema immens una altra rima,
en el concert sagrat una altra veu!

O Matagalls ferreny, quins sentinelles
tindràs per a guardar la creu del cim!...
De nit, a la claror de les estrelles,
quin col•lotge més alt i més sublim!

Cantaran amb Font Freda, a l’hora pia,
totes les fonts i tots els rierons,
la muntanya serà una simfonia
grandiosa de precs i de cançons.

Agafa, alta Font Freda per batuta
la ploma del filòsof del Montseny:
senyala’ns els camins certs de la ruta
i ensenya’ns, quan la terra és tan eixuta,
on són les clares deus del nostre seny!

II – AL PARE CLARET


Tot suant i cavant fort,
als cent anys de vostra mort
i als vint de vostra corona,
prop del cim per vos senyat
una font hem endegat
al vostre company d’Osona.

Té regust d’arrels de Creu
i sons de la vostra veu,
frescors d’aquella cisterna
claustral que, d’amargors xop,
us va donar el darrer glop
de l’aigua d’amor fraterna.

Pelegrins de Matagalls
pels fondals i pels crestalls
i per les comes de seda,
ens traurà l’ardor del front
la frescor d’aquesta font,
que des d’avui és Font Freda;

que una mà sacerdotal,
molt amiga del cim alt,
ha pujat a batejar-la.
Nou nada a la llum del sol,
ja salta del seu bressol,
i ja camina i ja parla.

No pari, no, de parlar,
font, no cessis de cantar:
crida’ns a la santa punya;
crida’ns als cims, a la neu,
a la Creu de Crist, a Déu,
tots els fills de Catalunya.

Crideu-nos, Sant de la Creu,
a veure d’aquesta deu
l’aigua fresca beneïda;
prò, Sant Antoni Claret,
més que aigua, doneu-nos set
de l’aigua d’eterna vida!.

III – A BALMES


Estel clar de la plèiade d’Osona,
arca sagrada de la fe i del seny,
a vós, que del saber sou font pregona,
no sabeu pas amb quin daler els de Tona
ofrenen eixa font en el Montseny!

Bé prou que, en la pujada llarga i dreta
que ens duu a la meravella de la creu.
ens enardien sant, bisbe i poeta;
però hi mancava un vers a la quarteta,
trobàvem a faltar la vostra veu.

Ara serà completa l’harmonia,
i tindrà la cantata tots els tons.
Vós en començareu la melodia,
i, com al fil tota una pedreria,
s’hi uniran riu avall totes les fonts.

O geni de la raça catalana,
el del profund pensar i verb transparent,
sadolleu, al raget de la fontana,
els que la creu del cim ens agermana
sota la flama d’aquest sol ardent.

Però adolleu-nos l’aigua cristallina
que per la ploma vostra va rajant:
la veritat humana i la divina
de les quals vau trobar, Balmes, la mina,
el silenci i la fosca foradant.

Estel clar de la plèiade d’Osona,
que es pongué il•luminant tot el Montseny,
Balmes, que del saber sou font pregona,
accepteu-la la font dels fills de Tona,
i guardeu-nos a tots la fe i el seny!

IV – A MOSSÈN CINTO


O cantaire de la Creu,
us volem sentir la veu,
d’aquesta font en el llavi.
Oh! Quin concert més sublim,
a quatre passes del cim,
fareu amb el sant i el savi!.

Volem que ens feu un sermó
que ens digui l’emoció
d’aquella missa novella,
que fa cent anys vau resar,
entre un dolmen i un altar,
en la rústica capells.

De la font en el gemec,
hi volem sentir aquell prec
de la vostra santa mare,
que plorava al primer banc,
quan vós alçàveu la sang
de Jesucrist, sobre l’ara.

Hi volem sentir l’accent
dels vostres versos d’argent
que en pom un llaç d’or unia:
sentir-hi el goig i el dolor,
l’alegria i la tristor
de tanta oda i elegia.

Hi volem sentir l’esglai
d’aquella Font del Desmai
i de l’om que el vent s’enduia,
perquè ja no hi canteu vos,
ni hi refilen trobadors
aquells càntics d’al•leluia.

O poeta de la Creu,
us volem sentir la veu,
en el doll de la fontana.
Crideu tots els catalans
aci, a donar-se les mans
i a fer immensa la sardana!


Joan Colom i Grau, prev.
1970