Amics Aplec de Matagalls
Cant Adeus


Benvinguts al nostre lloc web !
 
Senyera
 
Logo color

A la font de MOSSÈN CINTO

I

Mossèn Cinto, que saps d'aquesta cima
tot l'encís de camins i corriols,
la música del doll que regalima
de les soliues fonts i rierols;

que ha vist el blau mirar de la riera
per entre el cortinatge espès dels vents;
que saps el verd dels cims en primavera
i la pura blancor dels seus hiverns;

tu,que has sentit damunt la bruna galta,
per les carenes, a foc d'un sol cremant,
i la fúria dels vents en la cima alta,
com indòmites feres, udolant,

la dolçor de l'ermita de  l'arola
i la basarda de Sant Segimon;
la flaire de  farigola
i la flor de seda a Coll Pregon;
oh tu, que per bé veure Catalunya,
has pujat amb desfici a Matagalls,
i saps com l'emigrant, quan se n'allunya,
el mira, de la mar sobre els crestalls;

tu que has besat la vella Creu de fusta
que un dia hi va plantar Mossèn Claret;
tu, del cos flac i l'ànima robusta
per a pujar tot temps pel camí dret;

de tants camins incerts en la cruïlla,
ensnya'ns Mossèn Cinto, com la Creu
és el millor bordó i millor motxilla
de tots els que ens agrada d'anar a peu.

II

Una font més al cor de la muntanya
farà dolç el camífressat per tu.
tots hi vindrem a refrescar l'entraya,
tots hi vindrem amb un amor comú.

Pelegrins del Montseny, vindrem a seure-hi,
quan la fadiga escurci el nostre pas;
romeus de Matagalls, vindrem a beure-hi
l'aigua pura i frescal que ens donaràs.

Cantaràs més amunt la Font Clareta
amb abrandada veu de missioner,
i cantarà els teus versos de poeta
la Font de Mossèn Cinto Verdaguer.

Que no s'estronqui el doll de les fontanes!
que cantin o que plorin,és igual;
pro tenim set les gorges catalanes
si no sabem on emplenar el poal!

III

Mossèn Cinto, romeu de la montanya,
Mossèn Cinto, trobaire de la Creu:
als que enyorem un llavi que no engaya,
fes-nos sentir en la font la teva veu.

Que des del "cim de la més alta serra"
cridem com tu vas fer, a Jesucrist;
Que li oferim, com tu, "tota la terra
amb quant sobre ella els ulls del sol han vist".

Que, aprenent la lliçó de les alades,
de neu i de claror amb desig suprem,
fugim a les muntanyes perfumade,
"on de tants crims el baf no sentirem"

Que fidels al ressò de ta paraula:
-"a tots la Creu de Crist ens fa germans"-
ens asseguem a la mateixa taula
i ens estrenyem ben fortament les mans,

amb un mateix anhel per la drecera,
tots abraçats a la mateixa Creu,
 tots agafats al pal d'una senyera,
tots abocats a la mateixa deu.

Joan Colom i Grau, Prev.
12 juliol 1959
En la inauguració de la font del mateix nom,
Xè Aplec de Matagalls