Amics Aplec de Matagalls
Cant Adeus


Benvinguts al nostre lloc web !
 
Senyera
 
Logo color

A LA GLEVA I A VINYOLES D’ORÍS

En el centenari de la missa nova de Mn. Cinto


Oh! Que sortoses sou, Gleva i Vinyoles,
que sentiu, pels camins i pel carrer,
l’olor reconfortant de les violes
perfumades pels peus de Verdaguer!
I en els gorgs del sorreig, Ter, Talamanca,
el veieu clarament emmirallat,
i us canten els ocells, del de la branca,
les cançons del poeta il•luminat!
I –bons romeus del seu itinerari-
us colpeix el gemec del sacerdot,
que puja els primers graus del seu calvari,
sobre les punxes del primer cardol.

D’aquell calze que l’ànima encenia,
n’oïu drings a la Casa del Senyor.
Hi ha prou llor a la vella rectoria
per a una altra corona al plantador?
El neguit d’aquell somni de l’Atlàntic
no us ha robat la son de l’esperit?
No us l’han robat les notes d’aquell càntic,
claror de les entranyes de la nit?
Ni el Palau de la Reina de la Plana,
gàbia d’or del rossinyol nostrat,
que desvetllà la musa catalana
i la sang morta de l’escut barrat?

O Mossèn Cinto, no pengeu al salze
l’arpa sagrada, que l’exili és trist!
i alceu enlaire, ben enlaire, el calze,
que hi ha algú encara que no l’ha pas vist!


Joan Colom i Grau, prev.
Àlbum XXIII Aplec. 1972