Logo  sponsors
Senyera
 


Amics Aplec de Matagalls


Benvinguts al nostre lloc web ¡

Jacint Verdaguer

     Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles l'any 1845. De ben petit ingressà al seminari de Vic en règim d'externat. Ben aviat, és atret per la poesia i en comença el conreu. El 1865 aconsegueix un segon premi als Jocs Florals de Barcelona. El 1870 és ordenat sacerdot i nomenat vicari de Vinyoles d'Orís. Per tal de restablir la seva salut malmesa entra com a capellà a la "Companyia Transatlàntica", fet que li dóna ocasió de viatjar a Amèrica. El 1877 entra al servei de la casa Comillas, com a capellà. Aquest mateix any presenta als Jocs Florals el gran poema L'Atlàntida.

     La seva bona fe i una sèrie de fets lamentables fan que sigui apartat durant una temporada de l'exercici del sacerdoci. A la fi, li són retornades les llicències, després d'haver signat un escrit de submissió a l'autoritat eclesiàstica. La seva salut minva ràpidament, i es retira a la Vil.la Joana de Vallvidrera, on morí el 1902.

     La figura de Verdaguer és la del poeta més gran de la Renaixença. La seva figura honora i enalteix la institució dels Jocs Florals, que, si no haguessin donat altre fruit, quedarien ja prou justificats havent donat a conèixer un poeta tan gran.

     Jacint Verdaguer és considerat amb justícia com a fundador del català literari modern. El seu lèxic riquíssim, de pregona arrel popular, s'aplica d'una manera meravellosa als temes erudits com als populars, que relliga d'una manera com encara no s'havia fet des del començament de la Renaixença.

     L'obra poètica de Verdaguer pot ésser dividida en tres parts: Poesia èpica, religiosa i històrica-patriòtica.

     L'èpica verdagueriana comprèn fonamentalment dues obres: L'Atlàntida i Canigó. L'Atlàntida és un poema basat en la llegenda del desaparegut continent, i mesclat amb força altres llegendes d'origen grec, relligades amb uns poderosos dots de fantasia i un gran sentit poètic. El poema Canigó és una llegenda pirinenca del temps de la Reconquesta. Però, malgrat l'existència d'un argument, el veritable protagonista del poema és el Pirineu, amb l'esplèndid paisatge de les seves valls i els seus rius.

     La lírica de Verdaguer és d'una qualitat tan elevada com la seva èpica. Segons Carles Riba, al fons de la inspiració de Verdaguer no hi trobem cap principi de pensament, sinó un principi d'amor: la seva poesia no ens ofereix un mon de conceptes, sinó un món d'afectes. El misticisme de Verdaguer és fet d'un llarg enyor de la natura angèlica, en la qual la virtut és innocència i l'alegria és irreflexa.

     Dins l'obra lírica ocupa un lloc destacat la poesia religiosa, expressió exaltada de la seva religiositat i feta d'una feliç conjunció d'elements místics i elements populars, cosa que fa que sempre sigui senzilla i entenedora sense deixar d'ésser elevada.

     Amb temes històrics, llegendaris i populars, Verdaguer és el cantor enamorat de la seva terra, a la qual dedica una part important de la seva producció poètica. Hi destaquen l'Oda a Barcelona i diverses composicions dedicades a d'altres ciutats i comarques de Catalunya.

     Entre les obres de caire històric i romancesc destaca Nit de sang, sobre la Guerra dels Segadors, i Barres de sang sobre la llegenda de l'origen de l'escut de Catalunya. I finalment, cal fer esment del tema de l'enyorança, característic de la Renaixença, i conreat per Jacint Verdaguer en alguna de les seves poesies, per exemple, en l'Emigrant.