LA ROSA DE JERICÓ

En sa cambreta humil
pregant està Maria,
Maria està pregant
mentre lo món dormia.
Lo sol a l'orient
per veure-la sortia,
Ella no el mira, no,
sol més bonic sommia,
lo sol que està esperant
mai més se li pondria.

En son clavelliner
un roseret tenia,
roser de Jericó
que poncellar volia.
Sola regor que beu
de sos ullets venia,
quan Ella mira el cel
de llum si en baixaria.

Un Àngel n'ha baixat
dient-li:-Ave Maria,
lo Seyor és amb Vós
i amb tots homes sia.-

La Verge li respon:
-Sa voluntat és mia;
sa esclava la té ací
que el cor li donaria.-

Sobre ella un blanc Colom
ses ales estenia,
i amb la claror del Verb
la Verge resplendia.
Lo món s'omple de llum,
el cel de melodia,
i al test del finestró
la Rosa mig s'obria.

Desvetlla't oh Betlem,
enrama l'Establia,
quarneix-la com pitxer
amb or i pedreria,
que en tu Jericó
la Rosa floriria.