Ascens al Matagalls

 

L’ascens al turó del Matagalls es porta a terme principalment per coll Formic (al sud-oest), per Sant Marçal (a l’est), i pel coll de Bordoriol (al nord-oest). Pels dos primers passa el sender de Gran Recorregut GR-5.2, i pel tercer s’origina el Sender Local SL-82 que a l’alçada de coll Pregon empalma al GR-5.2.

Des de coll Formic, al municipi del Brull, (3,5 km. i 560m. de desnivell) pugem per la carena dels Roures trobant-nos dues vegades amb el camí de Sant Segimon. Després de l’Acampam seguim el GR fins al Pla de la Barraca, on durant els primers anys es va fer el foc de camp de l’Aplec. Al nord del pla podem trobar cinc fonts fetes pels apleguistes. Ara toca la gran pujada fins al Turó Gros de Santandreu, i ja carenejant fins a collet de Llops. Prop del collet podeu trobar la font de la Rosa i la font Freda, i una mica més avall la font dels Bisbes (les tres originals dels Aplecs). I ja sols resta l’ultima empenta fins al cim.

Des de Sant Marçal (3,7 km. i 600m. de desnivell) on prop teniu la font Bona, cal pujar pel collet del Ginestar fins al Pla del Parany. A partir d’aquí el camí es relativament planer passant pel Pla dels Èvols (on prop hi ha la molt amagada font de les Basses) i coll Sesportadores fins a coll Pregon. Prop podeu gaudir de la font homònima. Ara cal tornar a fer una forta ascensió per una densa fageda fins al collet del Home Mort, des d’on ja es divisa la Creu, i arribareu entre prats culminals.

Des de Bordoriol (4,9 km. i 610m. de desnivell) primer passeu per font de Pastors i si us desvieu una mica font de l’Atlàntida i font de Felip Graugés. Per la pista arribeu a Coll de Joan i continueu l’ascensió fins a coll Sabènia de Baix i coll Sabènia de Dalt, on entrareu a una gran fageda amb clapes d’avetosa fins arribar al pou de gel. Ara ja sols resta una petita ascensió fins a coll Pregon, i empalmar amb el GR-5.2 que prové de Sant Marçal. D’aquesta ruta hi ha una variant entre coll de Joan i el pou de gel, passant per la font de Llops i font de Mosquits.

Ascens al matagalls

 

Tot i les tres rutes principals senyalitzades, hi ha altres ascensions tradicionals menys freqüentades de les quals us en destaco cinc: El camí del nord-oest des de Viladrau per Sant Segimon, el camí del nord també des de Viladrau per Malataup i el Turó Gros del Pujol; el camí des de Sobrevia pel Matagalls Xic i el Turó dels Esqueis fins al Pla de la Barraca; el camí de l’est des de Riudeboix; i finalment el camí del sud des de Sant Bernat fins a coll Pregon o collet de Llops.

El camí del nord-oest des de Viladrau (8,7 km. i 980m. de desnivell) passa per mas Molins, Can Bosc (i la seva font) l’ermita de l’Erola, Sant Segimon, Sant Miquel de Barretons, Collsaprunera, el Pla dels Ginebres on prop hi ha la font de l’Escot, i arriba a la Creu per la font del Matagalls i la font dels Cims (una d eles més altes del Montseny) passant per les Saleres Velles.

La ruta del nord des de Viladrau (5,5 km. i 910m. de desnivell) surt del poble per la Vila, i des de l’Aremany puja al Pujol de Muntanya (a l’oest podeu beure de la font del Cristall), al pla de Malataup (des d’on us podeu desviar cap a font Rupitosa), i en forta ascensió fins el Turó Gros del Pujol,  per després carener pels Ginebrars i arribar directe a la Creu.

L’ascensió des del coll de Sobrevia (8,1 km. i 970m. de desnivell) s’inicia a tocar la carretera de Seva, ascendeix per la serra de Sobrevia fins al Matagalls Xic, per la serra de font Pomereta arriba a aquesta font i pel collet corresponent fins al Turó dels Esqueis. Des d’aquí al pla dels Cinc Sous, i pel camí de Sant Segimon fins al torrent de la Fagetona, que es remunta per les fonts dels Manlleuencs, de la Sardana i la històrica font Clareta. Properes també teniu la font de Mossèn Cinto i la font dels Garriguencs. Ascendiu al pla de la Barraca, on s’empalma amb el GR-5.2 procedent de coll Formic.

El camí del Brull per Riudeboix (4,8 km. i 680m. de desnivell) s’inicia just a la font homònima (antigament font de l’Aulet) situada al quilòmetre 28,5 a la carretera de coll Formic. Des de la font s’ascendeix per un vertiginós senderó que passant pel paratge anomenat “els portals” arriba a collet font Pomereta, i per aquí empalmem amb la ruta de Sobrevia.

I finalment l’ascens des de Sant Bernat (8,1 km. i 880m. de desnivell), remuntant el sot de la font Budellera fins el Colell i el pla Sòliva de Dalt (sota Puigsacreu). Des d’aquí tenim dues possibilitats. O anem cap a l’oest, cap a la font d’en Vila fins al collet dels Llops i empalmem amb el camí que prové de coll Formic. O anem cap nord-est per la font de coll Pregon on empalmem amb el camí de Sant Marçal fins a la Creu.

Però potser el més importat no és el camí d’ascens, sinó el que veiem des de dalt: “la vista que s’descobreix desde tan elevada cima del Monseny occidental, digne rival del Turó de l’Home i de las Agudas, es superior y mes vasta, por lo menos tan dilatada, com la dels seus rivals. Vich y sa plana pareix que se tocan ab la ma. Aixís com també los Pirineus que son molt mes elevats, dominant també Sant Llorens del Munt y Montserrat. Als peus se veu lo Congost, lo Vallès, Barcelona y son pla, Monjuich y mitja Catalunya, lo menos tota la part baixa y lo centro del Principat que se domina completament” (sic). Així ho va veure i descriure el gran Artur Osona  l’any 1879, en una de les primeres descripcions de l’ascensió i les vistes de Matagalls.